- Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
- Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
- En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
- Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
- Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
- Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
- Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997)
1.bram 1 Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició) Crit de l'ase o d'altres animals, com el lleó. brams d'ase no pugen al cel Allò que algú diu i que no mereix d'ésser atès. [...] |
2. bram Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició) m 1 (d'ase) rebuzno. 2 (del cérvol i altres animals) bramido. 3 (crit fort) bramido. 4 (de la mar) bramido; rugido. 5 (corrent d'aigua) raudal. 6 brams d'ase no arriben al cel fig fam a palabras necias oídos sordos; oración de perro no va al cielo. [...] |
3. bramar Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició) L'ase i altres animals, fer brams. Les persones, cridar fort. Cantar fent grans crits. La tempesta, la mar avalotada, etc., fer soroll. [...] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada